5 entrades amb l'etiqueta "Vida social"

A cavall entre la modernitat i la tradició. En aquest sopar hi va haver una mica de les dues. Els nostres amics i companys Rafa, Jordi i Toni varen saber fusionar ambdues qualitats perfectament, de tal manera que la transsició entre plats no es feia estranya tot i que cadascun d’ells defensava poderosament la seva modernitat o tradició en cada cas. Així, de primer, els raviolis fets amb pasta wanton i farcits de verduretes i camagrocs amb cruixent d’alga nori i de segon, la tonyina marinada acompanyada de quicos i guacamole, ens varen recordar que estem al segle XXI i que quasi tot es pot fer ja per internet excepte menjar i poques coses més. D’altra banda, el pollastre amb gambes i les postres de tota la vida (Torrades de Santa Teresa dos sabors, llet fregida i tocinito de cielo) ens varen recordar que sense tradició, la modernitat no tindria sentit i per això necessitem de les dues per tirar endavant sense perdre mai de vista d’on venim. Felicitem també al nostre amic i company Ignasi que ens va deixar probar la seva ratafía (la ratafía de l’Ignasi com la coneixem nosaltres) i li dono les gràcies també perquè gràcies a ella he pogut fer aquestes reflexions.

IMG_2892

La Lorena Metaute i l’Alba Pifarré de Diari Segre van venir a coneixer-nos. Va ser una curta parada al seu recorregut per les diferents societats gastronòmiques de les nostres contrades. Gràcies i felicitats pel vostre article del dominical del Diari Segre d’avui diumenge, 1 de març.

Ja hem fet 19 anys, i per cel.lebrar el nostre aniversari ho varem fer de la millor manera que es pot festejar un “cumple”, en família i amb amics. Si la bona companyia va ser lo millor de la vetllada, el lloc no va desmerèixer. L’entorn del Mirador dels Camps Elisis de nit és màgic, amb la Seu Vella il.luminada al fons, el Segre silenciós e inesgotable i el fred, el nostre fred de la plana. Amb tantes sensacions i les emocions a flor de pell, se’ns va oblidar fer la foto de família, però hi varem ser. Els que hi vam anar varem ser benvinguts i els que no varen poder assistir, van ser enyorats de la resta. Snif, snif, … el que escriu s’emociona …

Lo nostro estimat amic i president (per aquest ordre), l’Albert, ens va dirigir unes parauletes de benvinguda i agraïment i acte seguit va començar el sopar, el anar i venir d’entrants, primers, segons, … L’algaravía de coberts i gots, … Comensals, cambrers, … Fumadors, no fumadors, exfumadors, … Vaja, FIESTORRO, FIESTORRO.

Una vegada la gana i la set varen ser satisfetes amb excreix (con creces), el “comando festivalero” format pels nostres amics Iolanda, Dani i Quim, ens varen fer passar una bona estona de riure i xerinola. Ens van sorprendre amb una ingeniosa paròdia del famós concurs “Passalabarra” (altrament dit “Saltalabarra”, “Fotliamblaporra” o “Veteacascala”). Hi va haver tres grups concursant, no van faltar ni els roscos, i tampoc la rivalitat i la polémica. Que si la eñe por aquí, que si la eñe por allá, l’únic equip que va acabar amb claredat va ser precissament el que no va acabar. Dels altres dos equips només agraïr el “señorío” de l’equip justament  guanyador, al cedir el primer lloc als seus contrincants, afavorint així l’exempleritat deguda a tots els assistents. Veieu a les fotografíes inserides una mostra gràfica de l’aconteixement, i la gran alegría que es varen portar els guanyadors.

D’altrabanda, el nostre ja citat anteriorment amic i soci (per aquest ordre), Quim, va fer palesa una vegada més la seva gran capacitat de desdoblament, convertint-se en aquesta ocasió en Conde Boira, que acompanyat dels seus habituals músics, germans Labella and company i de la seva filla Carme, van fer ballar tota l’audiència a ritme de garrotín i rock and roll fins ben entrada la nit.

De tot plegat, una petita reflexió. Qualsevol excusa és bona per passar una bona estona amb la família i els amics, i si per per això cal fer del 19 un número rodó, doncs lo fem i punto.

Natxo Bausita, aprenent de periodista.

El tercer divendres del mes de juliol els socis de Lo Tall vàrem poder degustar les habilitats culinàries del nou soci de la penya i chef del Restaurant La Llotja del Edifici Mercolleida a Pardinyes, César Mory.

En César ens va oferir un menú amb influències de la cuina peruana, país del qual va arribar amb només 20 anyets, i amb l’experiència acumulada a les Terres de Lleida, on ha sabut crear una cuina elaborada a base de productes locals.

Per donar la benvinguda als socis es va servir un aperitiu fred típic peruà, el Pisco Sour, elaborat amb pisco, un licor del raïm, clara d’ou, suc de llima, sucre i angostura.

![](/upload_lotall/2011/09/DSCN1965.jpg "Preparant el "Pisco Sour"")

Preparant el "Pisco Sour"

Com a entrant, ens va obsequiar amb  Ceviche de perca, fet a base de la maceració del peix amb suc de llima, amb una base de patata i moniato tot guarnit amb fulles de col, llàmines de ceba i panís gegant.

![](/upload_lotall/2011/09/DSCN1964.jpg "César preparant el "ceviche"")

César preparant el "ceviche"

El primer plat ens va deixar amb un estat d’embriaguesa gustativa, val a dir que el vins blanc i negre ja havien començat a fer efecte. Les Flors de carabassó farcides de brandada de llagostí van provocar un Hip Hip hurra generalitzat entre els comensals.

No va ser menys protagonista de l’àpat el segon plat, uns Peus de porc sense feina amb ceps i botifarra del perol, que van colmar els estòmacs curtits dels socis. Bé, lo de sense feina que li diguin al pintxe que els va desosar i embolicar ambtela de fetge…

Finalment, no podia faltar la Tarta de tiramisú de postre per a fer un punt i a part, fins el proper sopar del mes d’agost, on ens trobarem a la torre d’en Caña per a fer l’ullet a un dels pecats capitals que més ens agrada, la Gula, amb una bona selecció de viandes a la brasa.

Bon profit.

Uns 35 representants de set societats gastronòmiques lleidatanes es van donar cita el divendres per la nit a la Penya Sogall per conèixer-se i establir un primer contacte encarat al treball i projectes comuns. Les entitats representades (Amics del Bacallà, Cauet del Segrià, La Font de l’Aiguardent, Lo Tall, Racó del Riu, Sogall, i Sol i Bernat) sumen en l’actualitat 242 socis, i entre les idees i projectes comentats durant el sopar, destaca la celebració d’un sopar benèfic obert a la ciutadania amb la participació de cada una de les entitats en l’elaboració d’un plat.

Sobretaula de la primera trobada d'associacions Gastronòmiques de Lleida

La Penya Sogall, té una antiguitat de 30 anys, compta amb 80 membres i es reuneix tots els dijous de mes per sopar.
El Cauet del Segrià i Sol i Bernart, ambdues, tenen vint anys. El Cauet té 10 socis que sopen junts cada 15 dies; mentre que Sol i Bernat s’apleguen al voltant de la taula els darrers divendres de cada mes per dinar al migdia.
Amb 40 socis, Lo Tall celebrarà el seu 15è Aniversari durant el 2011 i es reuneix el tercer divendres de cada mes per sopar.
Els Amics del Bacallà, amb 50 socis i 10 anys d’antiguitat es reuneix de forma itinerant cada trimestre per realitzar un sopar al voltant del peix que els hi dona nom.
El Racó del Riu, amb 27 socis i cincs anys d’edat, sopen junts tots els primers dijous de mes; i el dotze socis de la Font de l’Aiguardent realitzen un dinar de socis totes les primeres quinzenes de mes, normalment en divendres.

El sopar

Amanida de cabdellets i bacallà esqueixat

Filet de Castillonroi, fetge gras d'ànec, poma golden del Segrià i niu cruixent de patates xip

Diuen que una imatge val més que mil paraules, però es totalment insuficient per descriure l’indescriptible plaer pel paladar que van suposar els plats que ens van preparar el nostre Joan Gaya i els seus companys del Sogall: Miguel, Lluís, Belén, Joaquin, Fernando i Marcel.

També hi va ser present el nostre subministrador de pillera, lo Jordi de Casa Badio, que ens va facilitar els GinToònic de la sobretaula.