12 entrades amb l'etiqueta "Festes i tradicions"

A la Partida de les Torres de Sanui vam tornar a fer festa gran: unes 600 persones, malgrat l’alerta groga per pluges intenses. El temps ens va respectar el dinar i l'aiguat va caure havent dinat tot-hom, i despres de repartir els premis. Lo Tall estava representat a quatre colles: los desmanegats, los javalis, los republicants i la colla gran de les Torres de Sanui. No vam guanyar la competició, som més de participar i ser discrets. La cita va quedar de categoria.

Paella valenciana mixta, amb les galeres ben ordenades, sense ceba i amb garrafó

El menú​

• Paelles de tota mena, mixtes, de carn, de marisc, d'ànec, amb ceba i sense ceba
• Vermut de Rovira, cerveses, i embotiits de cal carner.
• Postres casolans i cafè per rematar la festa.

Galeria de fotos​

El cuiner dels desmanegats, en Jordi Bureu, dibuixa la creu d'arròs perfecta

Gaya, Ribalta, Sanfeliu, Murgó amb els Desmanegats

El Ribé, amb els Republicans, començant el seu arròs d'ànec

Jodi Salut amb els seus javalís

El Joan Queralt remenant amb devoció

Ara toca fer les verduretes als desmanegats

Lo Tall ben representat

Lo Jurat, en Jonhatan, lo Benito i el Gregori

A menjar

Un brindis, l'any que ve més!

Un classic​

Dissabte 14 de setembre, el Joan Queralt i comanyia ja ho tenen tot a punt a les Escoles de les Torres de Sanui.

Vista general del menjador exterior amb llargues taules a punt.

Barra de cervesa Estrella preparada per al servei.

Som-hi!​

Diumenge 15 de setembre vam arrencar el matí entre missatges i logística: qui tenia els cremadors, si calia tornar el gran i, finalment, on ens trobàvem. El “gran de tres aros” va centrar la conversa, però el que realment marcava l’inici era la paellera sobre el fogó, preparada i esperant la flama. Un escalfament discret però il·lusionant: ordre, eines i ganes de cuinar, tal com ens agrada a Lo Tall.

L'Antonio captant tota l'atenció

Lo pinxe vigilant el xup-xup

La paella dels desmanegats

Vigila Murgó, que no es veurà l'arròs

Uns quants desmanegats

Una de les paelles del grup del Jordi Salut

Tots a Taula

A cavall entre la modernitat i la tradició. En aquest sopar hi va haver una mica de les dues. Els nostres amics i companys Rafa, Jordi i Toni varen saber fusionar ambdues qualitats perfectament, de tal manera que la transsició entre plats no es feia estranya tot i que cadascun d’ells defensava poderosament la seva modernitat o tradició en cada cas. Així, de primer, els raviolis fets amb pasta wanton i farcits de verduretes i camagrocs amb cruixent d’alga nori i de segon, la tonyina marinada acompanyada de quicos i guacamole, ens varen recordar que estem al segle XXI i que quasi tot es pot fer ja per internet excepte menjar i poques coses més. D’altra banda, el pollastre amb gambes i les postres de tota la vida (Torrades de Santa Teresa dos sabors, llet fregida i tocinito de cielo) ens varen recordar que sense tradició, la modernitat no tindria sentit i per això necessitem de les dues per tirar endavant sense perdre mai de vista d’on venim. Felicitem també al nostre amic i company Ignasi que ens va deixar probar la seva ratafía (la ratafía de l’Ignasi com la coneixem nosaltres) i li dono les gràcies també perquè gràcies a ella he pogut fer aquestes reflexions.

La malèfica Cruel.la De Llopis i els seus dos fills, Lady Cruel.leta i Jason “mataperros”, han decidit renovar el seu vestuari d’hivern i per això han sortit de cacera pels carrers de Lleida. Sí, sí, heu sentit bé: de cacera. Perquè a aquesta malvada familia només els hi agraden els abrics de pell, i no de qualsevol pell. Només la comoditat, suavitat i alhora l’escalfor de la pell dels Tàllmates, poden satisfer els sofisticats gustos dels De Llopis. Ajudats per l’empleat més barroer i sanguinari de la Canera Comarcal, en Charles Vernetti, comença una delirant persecució pels carrers de la capital de la Terraferma. Quan tenien acorralada a tota la patuleia de Tàllmates i estava a punt de produïrse una carnisseria, van aparèixer miraculosament uns altres herois de la nostra aventura, el cuiner “más aclamado por los niños y las niñas” i doctor en Cassola de Tros, don Rubén. La seva recepta més coneguda és la “Cassola de Grey”. No calen explicacions. I el seu ajudant i també doctor en moltes coses, però que ja desvetllarem en properes entregues, don Xavi Loscos. Tot va acabar en una gran disbauxa on no hi va faltar res ni ningú doncs també lo nostro Ajuntament va estar representat il.lustrement en aquesta festa.

Natxo Bautista, aprenent de periodista.

El tercer divendres del mes de juliol els socis de Lo Tall vàrem poder degustar les habilitats culinàries del nou soci de la penya i chef del Restaurant La Llotja del Edifici Mercolleida a Pardinyes, César Mory.

En César ens va oferir un menú amb influències de la cuina peruana, país del qual va arribar amb només 20 anyets, i amb l’experiència acumulada a les Terres de Lleida, on ha sabut crear una cuina elaborada a base de productes locals.

Per donar la benvinguda als socis es va servir un aperitiu fred típic peruà, el Pisco Sour, elaborat amb pisco, un licor del raïm, clara d’ou, suc de llima, sucre i angostura.

![](/upload_lotall/2011/09/DSCN1965.jpg "Preparant el "Pisco Sour"")

Preparant el "Pisco Sour"

Com a entrant, ens va obsequiar amb  Ceviche de perca, fet a base de la maceració del peix amb suc de llima, amb una base de patata i moniato tot guarnit amb fulles de col, llàmines de ceba i panís gegant.

![](/upload_lotall/2011/09/DSCN1964.jpg "César preparant el "ceviche"")

César preparant el "ceviche"

El primer plat ens va deixar amb un estat d’embriaguesa gustativa, val a dir que el vins blanc i negre ja havien començat a fer efecte. Les Flors de carabassó farcides de brandada de llagostí van provocar un Hip Hip hurra generalitzat entre els comensals.

No va ser menys protagonista de l’àpat el segon plat, uns Peus de porc sense feina amb ceps i botifarra del perol, que van colmar els estòmacs curtits dels socis. Bé, lo de sense feina que li diguin al pintxe que els va desosar i embolicar ambtela de fetge…

Finalment, no podia faltar la Tarta de tiramisú de postre per a fer un punt i a part, fins el proper sopar del mes d’agost, on ens trobarem a la torre d’en Caña per a fer l’ullet a un dels pecats capitals que més ens agrada, la Gula, amb una bona selecció de viandes a la brasa.

Bon profit.

Un any més, 12 Hores a la cuina, uns àpets ES-PEC-TA-CU-LARS !!!!  Aquest any, ens els hem cruspit tots.

Penjo el retall del Segre on sortim fent un parell de plats sefardites.

Retall del Segre de diumenge 27 de Setembre

Hem pujat algunes fotos del Carnestoltes al nostre Picasa.

Aquest matí s’ha fet la presentació a Lleida de “gastroteca.cat“, un interessantíssim recurs que la Generalitat posa a disposició general.

La Gastroteca és un portal web per a la promoció i difusió de la gastronomia catalana, els productes locals i el turisme ecogastronòmic, oferint un canal d’enllaç interactiu i dinàmic al servei dels professionals i consumidors d’aquests sectors.

L’origen del concepte ‘gastroteca’ es fonamenta en l’arrel etimològica grega dels termes gastro, que fa referència a menjar, aliment, i théka, que fa referència a dipòsit, arxiu. Històricament ambdós termes s’han adaptat a nombroses llengües modernes, fet que facilita que Gastroteca es pugui reconèixer i identificar fàcilment amb un projecte emmarcat en l’àmbit de la gastronomia i el producte agroalimentari. D’altra banda, es dóna la particularitat que en català el terme teca té el sentit de menjar, fet que també ens remet a l’alimentació. El terme ‘turisme ecogastronòmic’ s’emmarca en el model ‘slow food’ i l’ecogastronomia, que posa en valor i promou els producte en el seu entorn (ecosistema), adreçant-se per tant a aquell públic cada cop més nombrós que es desplaça per conèixer, experimentar, assaborir… el producte en el seu lloc d’origen, generant tanmateix sinèrgies entre producte, gastronomia i territori.

L’apartat de receptes és força ampli.

El receptari emprat en aquesta segona edició ha partit, fonamentalment, de “Lo Llibre de Sent Soví“, excepte les dues receptes sefardites que han estat extretes del llibre “La Cuina Sefardita“.

Lo Llibre de Sent Soví, escrit al 1324, és un receptari medieval d’autor anònim. És dels manuscrits més antics d’Europa i el primer receptari conegut de cuina catalana. La cuina d’aquest receptari, que conté més de dues-centes receptes ja referencia la picada i el sofregit com a bases de la cuina catalana. Evidentment, el tomàquet encara no havia arribat d’Amèrica, així que el sofregit es feia amb ceba (prebullida) i cansalada. Les principals espècies que s’usaven eren la canyella, el pebre, el safrà i el gingebre, i l’all ja era un element àmpliament usat.

“Así comensa lo libre de totes maneres de manjar. La qual és una de les gentil.lesses que hom deu saber e fer entendre a totes natures de gents, so és ha hòmens hi ha dones, de qualsevulla estamnet que sia”

Una nova edició, comentada a cura de Joan Santanach i amb pròleg de Carme Ruscalleda es pot comprar per 18€.

El llibre de “La Cuina Sefardita: la riquesa cultural de la saludable cuina dels jueus mediterranis” no es d’origen medieval. Fou escrit pel Rabí Robert Sternberg, i editat en català el 1999. Es un recull de la cuina mediterrània conservada pels jueus expulsats d’Espanya l’any 1492. Si be les formes de preparació han estat adaptades als nostres dies, i en alguns plats apareixen ingredients post-colombins, podrem imaginar-nos com podia ser la taula sefardita del segle XV, tan o més exquisida que la de senyors i religiosos cristians de la seva època.

El llibre amb pròleg de Lluís Bassat, el podeu comprar per 26€

Aquí estem un altre any, a les bodes de Ramon Berenguer i Peronella, amb 17 plats historics, els garrins, conills i pollastres rostits a la brasa i el tastet de cigrons amb llet d’ametlles. Penjarem les receptes.