14 entrades amb l'etiqueta "LifaRes"

Sopa de carapabolla amb empanadarres. I és que a Lo Tall, no només sabem cuinar receptes. També sabem inventar-les. I si un plat no té nom, doncs l’hi posem com és el cas. Els nostres amics i socis Ignasi, Lluís i Rubén van fer aquesta vegada els hornors de farcir la nostra taula d’excelències culinàries. El primer, amb el seu nom ho diu tot. Suau i contundent a l’hora, aquesta crema de carabassa i ceba, flanquejada per unes empanadilles de botifarra, poma i pinyons, va esdevenir un teloner de luxe per donar pas a l’estrella de la nit, lo conill amb camagrocs i rossinyols. Amb aquest plat, alguns van sentir-se al bosc humit de la tardor, amb aquells colors … prova de que hi havia altres bolets apart de camagrocs i rossinyols en aquest plat.

I de postre … pastís de formatge i xocolata blanca amb melmelada de tomata. Un encertat contrast de sabors. Suau i deliciós, tot plegat.

Y como siempre, nuestros amigos los galos, acabaron un viernes más, alrededor de una gran mesa, haciéndose compañía y hablando de muchas cosas. En esta ocasión se habló de aldeas vecinas y de fontanería.

th

                Cuando nuestro amigo y compañero Panta se calza el delantal blanco de cocinero todo a su alrededor se transforma. La cocina se torna laboratorio, las sartenes tubos de ensayo, los fogones mecheros Bunsen,  aparecen matraces y probetas por doquier y a nosotros, sus amigos e invitados, nos salen bigotes y patas de conejillos de indias, ansiosos de que experimente con nosotros, que nos de a probar sus fórmulas magistrales. Estamos entregados. Haz con nosotros lo que quieras, científico loco. Y él, inmerso en su papel de sabio inventor no deja de decantar, cristalizar, sedimentar, centrifugar, ionizar, filtrar, evaporar, esferificar, coagular, flocular, … en definitiva hacer de la encimera el altar de la cocina del átomo y la molécula.

                El resultado de todo esa orgía físico-química es una mesa servida con platos atrevidos e innovadores. No sería de extrañar que sus nombres contuvieran hidróxidos y peróxidos pero al final no es así. Él nos lo explica con simpatía y temple, como si aquí no hubiera pasado nada. No le cuesta decir “coca homenaje a l’horta de Lleida con aceite de arbequina esferificado”, o “salmón con cerezas y huevas en lecho de ajo negro”, o “colajet deconstruido”.  No le cuesta porque él domina la técnica, es el puto amo de la cocina molecular. Y nosotros, después de escucharlo atónitos, miramos nuestro plato y probamos, … y probamos, … y probamos, … y probamos …

                Totes aquestes receptes i moltes més  ja es poden consultar una miqueta més abaix, on diu “eines pels socis”. Si cliqueu a “Receptari dels sopars de socis” s’obrirà una altra plana on s’hi aniran penjant. El cercador funciona. Que les disfruteu.

A cavall entre la modernitat i la tradició. En aquest sopar hi va haver una mica de les dues. Els nostres amics i companys Rafa, Jordi i Toni varen saber fusionar ambdues qualitats perfectament, de tal manera que la transsició entre plats no es feia estranya tot i que cadascun d’ells defensava poderosament la seva modernitat o tradició en cada cas. Així, de primer, els raviolis fets amb pasta wanton i farcits de verduretes i camagrocs amb cruixent d’alga nori i de segon, la tonyina marinada acompanyada de quicos i guacamole, ens varen recordar que estem al segle XXI i que quasi tot es pot fer ja per internet excepte menjar i poques coses més. D’altra banda, el pollastre amb gambes i les postres de tota la vida (Torrades de Santa Teresa dos sabors, llet fregida i tocinito de cielo) ens varen recordar que sense tradició, la modernitat no tindria sentit i per això necessitem de les dues per tirar endavant sense perdre mai de vista d’on venim. Felicitem també al nostre amic i company Ignasi que ens va deixar probar la seva ratafía (la ratafía de l’Ignasi com la coneixem nosaltres) i li dono les gràcies també perquè gràcies a ella he pogut fer aquestes reflexions.

Ja hem fet 19 anys, i per cel.lebrar el nostre aniversari ho varem fer de la millor manera que es pot festejar un “cumple”, en família i amb amics. Si la bona companyia va ser lo millor de la vetllada, el lloc no va desmerèixer. L’entorn del Mirador dels Camps Elisis de nit és màgic, amb la Seu Vella il.luminada al fons, el Segre silenciós e inesgotable i el fred, el nostre fred de la plana. Amb tantes sensacions i les emocions a flor de pell, se’ns va oblidar fer la foto de família, però hi varem ser. Els que hi vam anar varem ser benvinguts i els que no varen poder assistir, van ser enyorats de la resta. Snif, snif, … el que escriu s’emociona …

Lo nostro estimat amic i president (per aquest ordre), l’Albert, ens va dirigir unes parauletes de benvinguda i agraïment i acte seguit va començar el sopar, el anar i venir d’entrants, primers, segons, … L’algaravía de coberts i gots, … Comensals, cambrers, … Fumadors, no fumadors, exfumadors, … Vaja, FIESTORRO, FIESTORRO.

Una vegada la gana i la set varen ser satisfetes amb excreix (con creces), el “comando festivalero” format pels nostres amics Iolanda, Dani i Quim, ens varen fer passar una bona estona de riure i xerinola. Ens van sorprendre amb una ingeniosa paròdia del famós concurs “Passalabarra” (altrament dit “Saltalabarra”, “Fotliamblaporra” o “Veteacascala”). Hi va haver tres grups concursant, no van faltar ni els roscos, i tampoc la rivalitat i la polémica. Que si la eñe por aquí, que si la eñe por allá, l’únic equip que va acabar amb claredat va ser precissament el que no va acabar. Dels altres dos equips només agraïr el “señorío” de l’equip justament  guanyador, al cedir el primer lloc als seus contrincants, afavorint així l’exempleritat deguda a tots els assistents. Veieu a les fotografíes inserides una mostra gràfica de l’aconteixement, i la gran alegría que es varen portar els guanyadors.

D’altrabanda, el nostre ja citat anteriorment amic i soci (per aquest ordre), Quim, va fer palesa una vegada més la seva gran capacitat de desdoblament, convertint-se en aquesta ocasió en Conde Boira, que acompanyat dels seus habituals músics, germans Labella and company i de la seva filla Carme, van fer ballar tota l’audiència a ritme de garrotín i rock and roll fins ben entrada la nit.

De tot plegat, una petita reflexió. Qualsevol excusa és bona per passar una bona estona amb la família i els amics, i si per per això cal fer del 19 un número rodó, doncs lo fem i punto.

Natxo Bausita, aprenent de periodista.

El tercer divendres del mes de juliol els socis de Lo Tall vàrem poder degustar les habilitats culinàries del nou soci de la penya i chef del Restaurant La Llotja del Edifici Mercolleida a Pardinyes, César Mory.

En César ens va oferir un menú amb influències de la cuina peruana, país del qual va arribar amb només 20 anyets, i amb l’experiència acumulada a les Terres de Lleida, on ha sabut crear una cuina elaborada a base de productes locals.

Per donar la benvinguda als socis es va servir un aperitiu fred típic peruà, el Pisco Sour, elaborat amb pisco, un licor del raïm, clara d’ou, suc de llima, sucre i angostura.

![](/upload_lotall/2011/09/DSCN1965.jpg "Preparant el "Pisco Sour"")

Preparant el "Pisco Sour"

Com a entrant, ens va obsequiar amb  Ceviche de perca, fet a base de la maceració del peix amb suc de llima, amb una base de patata i moniato tot guarnit amb fulles de col, llàmines de ceba i panís gegant.

![](/upload_lotall/2011/09/DSCN1964.jpg "César preparant el "ceviche"")

César preparant el "ceviche"

El primer plat ens va deixar amb un estat d’embriaguesa gustativa, val a dir que el vins blanc i negre ja havien començat a fer efecte. Les Flors de carabassó farcides de brandada de llagostí van provocar un Hip Hip hurra generalitzat entre els comensals.

No va ser menys protagonista de l’àpat el segon plat, uns Peus de porc sense feina amb ceps i botifarra del perol, que van colmar els estòmacs curtits dels socis. Bé, lo de sense feina que li diguin al pintxe que els va desosar i embolicar ambtela de fetge…

Finalment, no podia faltar la Tarta de tiramisú de postre per a fer un punt i a part, fins el proper sopar del mes d’agost, on ens trobarem a la torre d’en Caña per a fer l’ullet a un dels pecats capitals que més ens agrada, la Gula, amb una bona selecció de viandes a la brasa.

Bon profit.

Un any més, 12 Hores a la cuina, uns àpets ES-PEC-TA-CU-LARS !!!!  Aquest any, ens els hem cruspit tots.

Penjo el retall del Segre on sortim fent un parell de plats sefardites.

Retall del Segre de diumenge 27 de Setembre

No vam ser massa gent a sopar, i com que la padrina ens va ensenyar que no es pot fer malbé el menjar  (si vingues una altra geurrra…), vam tindre que repetir tots dos cops de “xabalínet” (jove senglar muntanyenc), i alguns van repetir de culant i tot … i de la pasta sarda de primer plat que ens va preparar el Quim no en va quedar ni per fer la foto.

Detall de l'estofat de xabalínet

Culant cassolà amb gelat

Sobretaula del Setembre

Crònica de sobretaula, esperant el cafè i els gintònic… Hem fet un sopar d’estiu, lleugeret, a la brasa … Només cal veure la foto …

Per no perdre la costum al sopar de Juliol vam ser 4 gats (7) i feina vam tindre per acabar-nos el jalo. Sort que el Ramon va ser previsor i no es va passar gaire en quantitats.

De primer vam fer un Gaspatxo Andalus fet amb oli de les Garrigues. De segon un Cus-cus de corder matat segons un antic ritual magrebí. I de postre la Crema Catalana amb cremat encaragolat, tal i com es veu a la foto.

Crema Catalana, cremada a la Lleidatana

Quatre gats al sopar

Recordeu: el sopar d’agost es a la torre del Canyadell, tornarem a fer entrecots a la llosa.

El restaurant Martín Berasategui va ser la darrera estapa del cap de setmana gastronòmic que la Societat Gastronòmica Lo Tall va organitzar aquesta setmana. El reconegut xef va entrevistar-se amb el grup de membres de Lo Tall que li van fer entrega del davantal de l’entitat lleidatana. Per la seva banda, després d’assaborir el menú de tast de la casa, els gastrònoms lleidatans van visitar la cuina de Berasategui, i el propi Martín es va comprometre a fer arribar a la Societat Lleidatana una vintena de receptes “fàcils” pròpies.

El cap de setmana va començar el divendres amb un menú degustació al Bodegon Alejandro, una degustacions de whiskies al Museu del Whisky i un sopar de germanor a la societat gastronòmica donostiarra Unión Artesana, fondada el 1870. Després de bacallà al pil pil amb cocotxes, “chuletón” i dolços típics, que van cuinar el pare i fills, Antonio Andoni i Xanti Pablo, el president de l’entitat basca, Josean Ibiriku, va tertuliar amb els lleidatans. Amb els corresponent intercanvi de regals, entre els presidents Albert Hortal de Lo Tall i Ibiriku de la Unión Artesana, un davantal i una Seu Vella i un mocador de l’Artesana dedicat als de Lleida, es va donar per finalitzada la vetllada, amb degustacions de licors i combinats a la cocteleria Dickens.

Un cap de setmana intens que seguirà amb la corresponent visita dels membres de la Unión Artesana a Lleida.

amb Martín Berasategui al seu Restaurant

Entregant el detall als membres de la Unión Artesana