Un altre triomf inapel·lable del grup gastronònic lotallista format pel Pepito, en Layes i el Santi del Agua . El menú va consistir en unes endivies farcides de salmó amb vinagreta de pinyons, uns calamars farcits i, de postre, unes ametlles garrapinyades i trufes (casolanes totes dues).

Endivies

Calamars

Postre

 El sopar d’aquest darrer maig va ser certament un àpat original i suculent. Els socis Lluís Visa, Jordi Amorós i Miquel Masip (el rei del steak tartare), aquest últim exercint de xef, ens van oferir de primer plat una amanida variada amb vinagreta de codony; de segon van poder gaudir d’un interessant llamàntol caldós amb cigrons; i de postre degustàrem unes torradetes de Santa Teresa amb gelat de albercoc. En definitiva, un luxe gastronòmic, la constatació visual del qual podeu comprovar a les fotos.

Amanida

Llamàntol

"Torrijas" amb gelat

Esplèndida vetllada cultural-gastronòmica dels lotallistes al Museu Diocesà. Primer, un recorregut comentat per la rica i polèmica part medieval. Després, xerrada del erudit cuiner Josep Lladonosa. I per acabar, un sopar medieval autèntic (dels que feia la noblesa, res del vulgar), amenitzat amb les breus i inspiradores explicacions del venerable xef. Les fotos parlen per si mateixes. Dilema, on és el pa que va sobrar?

Potatge de porrada

Bon adobado (Xai adobat)

Taronges de Xàtiva

En Josep Lladonosa amb Lo Tall

Para unas ciento cuarenta unidades:

Cuarenta quilos de carne de cerdo (70% magra, 30% grasa). 800 gramos de sal, ciento veinte de pimienta negra, cuarenta de nuez moscada molida, tres vasos con el caldo de unas cuantas manzanas, naranjas, ajos y ramitas de tomillo, y un vaso de anís seco. Se embuten con tripa del 32-35.

Este sábado pasado, un pequeño (aunque muy selecto) grupo de socios de LO TALL estuvimos haciendo secallonas. Tras picar, mezclar, especiar y anisar ligeramente cuarenta y dos quilos de excelente carne, conseguimos embutir y atar ciento cuarenta secallonas de unos 280 gramos de media. Las largas “trancas” cuelgan ahora en la oscuridad de un aireado secadero, a la espera de que vayamos a recogerlas dentro de dos semanas. Una experiencia apasionante,  no muy recomendable para las otras religiones monoteístas.

Els socis Lluís Muñoz, Joan Ribalta i Jaume Canyelles ens van oferir un sopar original i suculent. Sense fumats, de primer ens van servir una delicada lasanya vegetal gratinada amb beixamel tèbia. De segon, un plat per recordar: perdius amb xocolata (i algun que altre perdigó). El postre, una reconstrucció de formatge Idiazábal amb nous i dolç de codony. 

Lasanya vegetal

Perdius amb xocolata

Postre Idiazábal

Este año LO TALL se disfraza de “Cowboy-acojonao-quién-coño-dijo-de-atracar-la-diligencia”. Mardita sea la crisis… Por cierto, ¿a ver quién sabe dónde está Toni Massot (Wally 69) en esta espléndida foto? Quien lo descubra, dos kilos de secallona.

Com cada any, el sopar d’agost va tenir lloc a la torre d’en Josep Maria Canyadell. Us deixo les fotos de tan espectacular lifara. De postre, una innovadora gintolla… Gràcies a Nostre Senyor que ningú prengué mal! 

Os dejo la receta de la coca de Sant Joan por si alguien se anima estos días a hacerles la competencia a los pasteleros. La verdad es que nos salió de santísima madre. Lamentablemente las fotos no permiten apreciar la grandeza de la obra…

 Masa madre:

Dos vasos de harina

Un vaso de agua

25 grs. de levadura de panadero

Sal

 Se amasa bien.

Cuando ya ha doblado la masa madre se le añade:

 1 kilo de harina

6 huevos

200 grs. de azúcar

125 grs. de mantequilla pomada

Dos cucharadas de esencia de limón

Un chorro de anís

 Se amasa bien, se hacen dos o tres rodillos de porciones y se pone ya en la placa del horno hasta que doble otra vez (en verano con dos horas basta). Se aplasta la masa, se unta con huevo y azúcar (y lo que se quiera: frutas confitadas, almendras fileteadas, crema pastelera…), se deja que suba un poco más y ya se enciende el horno a temperatura baja (entre 150-165) durante unos veinte minutos.

  Crema pastelera

 1 litro de leche

200 grs. de azúcar

100 grs. de maicena

6 yemas

70 grs. de mantequilla

Rama de canela

Piel de limón

Vainilla

Aquest maig, els socis Joan Miquel i Joan Gaya ens han ofert un àpat a l’altura d’un restaurant de luxe. Un menú enginyós, combinant perfectament les tradicions casolanes amb la cuina més avanguardista, que els afortunats comensals hem gaudit i aplaudit amb entusiasme. D’entrada hem degustat unes sorprenents boletes de foie gras arrebossades amb farina de panís. Desprès, en Joan Miquel ens ha ofert uns callos amb ceps i cigrons, que haguessin estat la pecaminosa enveja de qualsevol cardenal renaixentista. Seguidament, el Joan ha servit una deliciosa cassola de peix. I de postre (gentilesa de la Maribel, dona de lo senyor Masip), ens hem gruspit una crema de Mascarpone (que estaba en verdad de… ponedle vosotros la rima). Us deixo les fotos dels plats i us convido a consultar les seves receptes (a Categories: Menús i receptes d’aquesta web).  

Boletes de foie amb "kikos"

Callos amb ceps i cigrons

Cassola de peix amb cloïsses