Un classic​

Dissabte 14 de setembre, el Joan Queralt i comanyia ja ho tenen tot a punt a les Escoles de les Torres de Sanui.

Vista general del menjador exterior amb llargues taules a punt.

Barra de cervesa Estrella preparada per al servei.

Som-hi!​

Diumenge 15 de setembre vam arrencar el matí entre missatges i logística: qui tenia els cremadors, si calia tornar el gran i, finalment, on ens trobàvem. El “gran de tres aros” va centrar la conversa, però el que realment marcava l’inici era la paellera sobre el fogó, preparada i esperant la flama. Un escalfament discret però il·lusionant: ordre, eines i ganes de cuinar, tal com ens agrada a Lo Tall.

L'Antonio captant tota l'atenció

Lo pinxe vigilant el xup-xup

La paella dels desmanegats

Vigila Murgó, que no es veurà l'arròs

Uns quants desmanegats

Una de les paelles del grup del Jordi Salut

Tots a Taula

Sopar d'agost​

Entre ubicacions compartides i arribades escalonades, vam fer nit a Butsènit, a cal Visa, amb un sopar d’agost com cal: copa freda per començar —crema d’espàrrecs i escopinyes—, pebrots rostits amb oli i all per anar fent boca i, a la brasa, filets marcats al punt que feien festa. A taula, pa torrat, la parella clàssica de formatge amb codonyat i un pastís de formatge per rematar. Per plegar una olla de gintònic al mig, rialles i calma d’estiu.

Copa freda d’espàrrecs i escopinyes.

El menú​

• Pebrots rostits amb all
• Pa torrat — crosta cruixent per acompanyar
• Crema freda d’espàrrecs i escopinyes
• Carns a la brasa — solomillos marcats al punt
• Formatge amb codonyat — clàssic de sobretaula
• Pastís casolà — tall fi i cremós
• Gintònic d'olla - un clàssic

Galeria de fotos​

Pebrots rostits amb all, ben melosos.

Tires de pebrot amb olives verdes.

Cistell de pa torrat a punt.

Tastet de crema amb toc especiat.

La graella plena, brases vives.

Medallons reposant, sucosos i brillants.

Plat de carn amb pebrots i tomàquet.

Formatge tallat, punt de cremositat.

Daus de codonyat, dolç i net.

Pastís casolà de formatge, porcions fines.

Rotllana a la brasa, nit d’estiu.

Preparant el gintònic d’olla.

Abocant la ginebra a l’olla.

Sobretaula amb gintònic.

Taula llarga, olla de gintònic al centre i conversa.

Sopar de socis de Juliol​

Divendres 19 de juliol vam seure a la taula llarga amb ganes de frescor i mar. Vam obrir el vespre amb un gaspatx de síndria ben fred, servit amb crostons cruixents, i tot seguit el mar va parlar: musclos i cloïsses amb patata al brou, gambes i escamarlans acabats de coure, sabor nets i directes que demanen pa i conversa. La vetllada va cloure amb un tall de pastís cremós coronat amb làmines de préssec i una compota de fruits vermells, perfecte per arrodonir un sopar de juliol en bona companyia.

Gaspatx de síndria ben fred amb crostons.

El menú​

• Gaspatxo de síndria — ben fred, amb crostons
• Musclos i cloïsses amb patata — al brou suau de mar
• Gambes cuites — sabor net i al punt
• Escamarlans cuits — presentació austera i elegant
• Pastís cremós amb préssec — amb compota de fruits vermells

Galeria de fotos​

Taula de germanor amb el gaspatxo a taula.

Cassoleta de sèpia, musclos i cloïsses.

Safata de gambetes vermelles cuites, a punt de repartir.

Gambots acabats de coure.

Escamarlans cuits, protagonistes del mar.

Pastís de préssec i fruits vermells.

Copes, aroma d’Andalusia i gana de festa​

En Rafa va posar el nord magnètic cap al sud: preparà un tast comentat de vins generosos per escalfar motors abans del sopar flamenc, que faria de colofó a la tarda de flamenc de la Carme García a Pardinyes. Més de vint-i-vuit socis apuntats, la logística d’en Quim i tot el local a punt. La barra lluïa com una taula de laboratori —copes impecables, cartrons plens d’olorosos i palo cortados acabats d’arribar— mentre anaven arribant els companys amb ganes de cata i conversa.

La taula de tast preparada per al repàs de generosos.

El menú que ens esperava tenia accent andalús i punt de terroir de casa: salmorejo ben fresc, carpaccio de ceps de temporada i fideuà del Murgó (amb debat prèvi d’arròs o fideuà inclòs). Entre compres, cassoles, copes i trucades per assegurar 120 copes per al tast, el bon ritme es va notar.

Tast i preparatius​

• Copes impecables i notes de tast a punt per a olorosos, amontillats i finos.
• Caixes plenes d’ampolles acabades de desembalar, directes a la barra.
• La sala parada amb tovallons blancs, fotos a les parets i aquell punt de club gastronòmic que ens fa casa.

Els olorosos esperant la seva copa.

La gent va arribant.

Anem tastant

Lo Rafa explicant-nos cada vi

Mengem o acabarem pel terra​

• Olla grossa de salmorejo.
• Carpaccio de ceps de temporada.
• Fideuà.

L'olla del salmorejo

La fideuà XXL de la Eva i el Murgó, torrant els fideus abans del brou.

Amb el tast fet i les copes gairebé seques, vam obrir portes al sopar, guitarró i alegria. Una nit que va començar amb notes de xerès i va acabar amb palmes i platets buits: així és Lo Tall quan ens posem flamencs.

Formatge i vi, dos productes ancestrals que varen sortir de la revolució agrícola, entre 12.000 i 8.000 anys a.c. i fins avui. A Lo Tall hem volgut homenatjar-los homenatjan-nos també a nosaltres mateixos. De la ma del nostre mestre formatger Andrés i del nostre sommelier Rafa hem degustat i maridat una petita encara que contundent representació.

Dijous 5 de maig ens varem retrobar amb un bon amic, en César Mory. Soci de Lo Tall que per motius professionals va haver de deixar Lleida. Ha obert un hotel restaurant a Garós, a la Vall d’Arán, on el seu nom i el del seu restaurant cada dia son més coneguts: ES ARRAITZES. Va tornar per Lleida a fer-nos una visita i ens va homenatjar a tots de la millor manera que sap fer, cuinant. Una abraçada César i moltes gràcies per fer-nos gaudir amb les teves creacions.

Gaspatxo clarificat amb verdures, a proposta i coordinació del Pantaleó Villanueva, va ser l’aperitiu amb el qual Lo Tall va participar en el Xup Xup Solidari 2016 el dia 24 de novembre a l’Escola d’Hoteleria i turisme de Lleida. L’Associació Gastronòmica Lo Tall va sumar 35 persones a la trobada, entre socis, amics i col·laboradors i va ser una de les entitats més participatives, en aquest sentit. Unes 290 persones van participar al sopar a benefici de la Fundació Arrels Sant Ignasi. La trobada, organitzada un any més per les societats gastronòmiques de Lleida i l’Escola d’Hoteleria i Turisme de Lleida, va recaptar 10.000 euros.

La vetllada es va obrir amb l’aperitiu a peu dret, elaborat per les societats gastronòmiques començant pel Rissotto amb bacallà elaborat pels Amics del bacallà, Calçots amb tempura del Cauet del Segrià, Minihamburguesa RR del Racó del Riu, Pollastre a l’estil de la Sogall i Gaspatxo amb verdures de Lo Tall. Una vegada a taula, els alumnes de l’Escola van servir un menú elaborat pels seus companys i professors. El primer plat d’aquest àpat va ser Coca d’Espelta amb gargouillou de verdures de l’Horta de Lleida i gel de clorofil·la; de segon, la Truita de riu d’Alfarràs amb cremós de patata violeta i veouté de vi blanc, i finalment a l’hora de les postres, la Pera de Lleida va ser protagonista amb caramel i crumble d’avellana i salsa de xocolata a la pedra. Tot regat amb cervesa, vins, cava, aigua mineral i cafè.

El sopar benèfic organitzat per Xup Xup Lleida (Els Amics del bacallà, El Cauet del Segrià, Lo Tall, Racó del Riu, Sogall i Solibernat) va comptar amb la col·laboració de: Alemany, Aramark, bonÀrea, Les Cabanes, Castillo de Monesma, LaGravera, La Mañana, Lloguers Sarri, Grupo Mahou San Miguel, Arroz Extra Montsià, Piscifactoria Santa Ana, Plusfresc, Cava Rabetllat i Vidal, Segre, Sanui Fruits, Tarrazu Cafès, La Torxa, Veri, Missatges, Gestió de Comunicació i Como Pomona.

Com no podia ser d’una altra manera, els amics de Lo Tall, desprès de donar-nos un homenatge a nosaltres mateixos al restaurant Ferreruela per cel.lebrar el nostre 25é aniversari, també ho varem cel.lebrar amb les nostres famílies i els nostres amics. Un bon fricandó per agafar forces i una lifara monumental. Un grupet de música que ens va amenitzar la farra va quedar eclipsat per la presentació de la nova promesa de la bateria, en Jan Arqué, tot un virtuós dels pals i els tambors. També de destacar la punyent i desgarradora veu del nostre amic i soci Jordi.

SOLIDARITAT. Un dels valors més importants que caracteritza el nostre grup. Si es tracta d’ajudar els altres fent el que sabem, que a com a societat gastronómica és cuinar, entenem que s’ha de fer. Així, ens varem a afegir a una bona colla d’associacions lleidatanes per recaptar fons que aniran a parar a la recerca contra l’ictus, malaltia escollida per la darrera Marató de TV3. Lo Tall va participar repartint sopa de caldo, amb cigrons i pilota inclosa, baix en sal i greixos com recomanava l’ocassió.

També la cuina japonesa ens agrada. De fet ens agraden totes les cuines i sobretot, provar-ho tot. Un gran amic de Lo Tall, Brauli, ens va ensenyar a elaborar i a menjar, a petits i grans, maquis, sashimis, tempures, … Boníssim i saníssim. Bueno, algún disgustillo hi va haver amb el wasabi. El fotògraf de Liliput, també es va inspirar aquesta vegada.