Taller de Steak Tartar, Risotto de Sobrassada i Torrijas
Acabem de tancar el taller i encara tenim les mans una mica olorosos a carn i encurtits. Són les sensacions que et queden després d'una tarda així.
Avui, 28 de març de 2026, hem viscut una d'aquelles experiències que fan que Lo Tall sigui el que és. Una tarda on la cuina, l'aprenentatge i la companyia s'han barrejat fins a crear moments que queden.
El Joan Miquel Masip ha dirigit el taller amb aquella paciència i experiència que té. Ens ha acompanyat pas a pas, compartint trucs que només s'aprenen amb anys de fogons. La resta del grup hi hem posat ganes i atenció. Tot ha encaixat.
Hem començat amb el mise en place: carn de Cal Sargaire, encurtits, anxoves, mostasses... Tot al seu lloc, preparat per entrar en acció.
Steak Tartar
El steak tartar ha obert el taller. Hem vist com es talla la carn a ganivet, a poc a poc, sense presses. Els cogombrets, la xalota, les tàperes i les anxoves hi han posat el contrapunt. Després, el toc de les dues mostasses, la maionesa Kewpie, la Sriracha, la salsa Perrins i el rovell d'ou han acabat de lligar un plat melós, elegant i ple de caràcter.
La carn, excel·lent, de Cal Sargaire.
El grup al taller: ganes de cuinar i molta curiositat. (Foto: Comopomona)
Tot a punt per començar: ingredients, eines i ganes de cuinar.
Tallant la carn a ganivet per al steak tartar: paciència i bona mà.
Barrejant la carn amb els ingredients: el moment que tot cobra vida.
Darrer toc, el rovell d'ou al centre i torna a remenar.
Risotto de Sobrassada amb Formatge de Maó
Després ha arribat el risotto de sobrassada amb formatge de Maó, contundent i amb molt de caràcter. Però no anava sol: portava també carxofa, ceba, vi blanc i caldo de pollastre, que li donaven base i profunditat. Primer s'ha fet el sofregit de ceba, després la sobrassada, i quan s'ha desfet s'hi ha tirat el vi blanc perquè perdés l'alcohol abans d'afegir-hi l'arròs. A partir d'aquí, la clau de sempre: paciència, caldo a poc a poc i remenar. La sobrassada hi posa el toc intens, la carxofa l'equilibra i el formatge de Maó ho lliga tot amb la cremositat justa.
Risotto de sobrassada cuinant-se: remenar, afegir caldo, repetir.
Risotto de sobrassada amb formatge de Maó, cremós i amb caràcter.
Torrijas
I per tancar, unes torrijas (o torrades de Santa Teresa) que han sigut el final perfecte. Pa pesat al forn, banyat en llet amb canyella, arrebossat i fregit. Daurades per fora, toves i meloses per dins. Servides amb gelat de vainilla que es desfa sobre el pa calent. Fred i calent, cruixent i tou... una combinació que no falla mai.
Unes torrijes de luxe, cortesia del Joan Gaya.
Torrijas daurades a la safata, acabades de fer.
Torrijas amb gelat de vainilla: el toc dolç que ho canvia tot.
El que realment importa
Però, com sempre passa en les millors trobades, el més important no ha estat només el que hem cuinat, sinó el que hem compartit: l'excel·lent companyia, el plaer d'aprendre plegats, els consells que passen entre fogons i aquell ambient que fa que la tarda passi volant.
Han sigut hores que queden. Que es queden a la memòria i als somriures d'aquí a un temps.
Això és Lo Tall: història viva, fets de persones, de moments i de tardes com aquesta que acabem de viure.
Gràcies a tots. 🍻
Receptes relacionades
Si vols recrear els plats d'aquest taller, aquí trobaràs les receptes detallades:
- Entrant: Steak Tartar
- Plat principal: Risotto de Sobrassada amb Formatge de Maó
- Postre: Torrijas
Taula llarga de festa.
Dinar sota la carpa.
Calçots a taula.
Carn a la brasa.
Xistorra rostida.
Brindis amb porró.
A la vora del foc.
Ambient a Lo Tall durant l’Especial Fumats: sala plena i degustació compartida.
Anxoves de Santoña, en el seu punt d’oli: puresa i intensitat.
Taula de fumats i salaons: bacallà, salmó i anxoves per anar picant.
Mos perfecte: torrada amb anxova (i bacallà) per rematar la degustació.
La taula preparada: fumats, salaons i pa per compartir.
Per acompanyar: embotit tallat al moment.
Pastís de cabratxo, cremós i irresistible.
Anxoves a la cuina: preparades per a servir (en oli).
A la cuina de Lo Tall, en plena explicació i foc en marxa.
Afegint el tomàquet al sofregit, amb tothom atent.
Entrant les galtes a la cassola: comença el xup-xup.
Remenant el guisat i controlant el punt de cocció.
El resultat final: melos de porc amb parmentier, a taula.
Participants del taller aprenent les tècniques de Joan Gaya.
En plena acció a la cuina de Lo Tall.
Atents a les explicacions del procés.
Taula llarga i bona colla: sopar de socis amb ambient de casa.
En plena cuina, muntant els plats a ritme de servei.
Pastís de carbassa, moniato, ceba i xampinyó amb gambes, amb salmó fumat i crema.
Detall del primer plat, amb el toc de salmó i herbes.
Ossobuco de gall d’indi estofat amb orellanes i escalunyes… i un vi negre per fer-li costat.
L’estofat fent xup-xup a la cuina, amb orellanes i escalunyes (a punt de quedar melós).
Fullat de postres amb gelat (final dolç per rematar el sopar).
A mitja ruta, una foto de grup a la barana, amb sol d’hivern i bon humor.
La sortida: cares contentes i Lleida al fons.
Petxina i fletxa groga: quan ho veus, saps que vas bé.
Rètol “LLEIDA” en groc amb fletxa: senyalització de ruta a cel obert.
Cruïlla amb indicadors: escollir bé… i continuar.
Quin gust caminar amb el solet de primera horai les ombres llargues.
Amb somriure (i ulleres) tot es fa més curt.
Esmorzar de grup al restaurant: taula llarga, converses i bon ambient.
Ous, patates i energia per continuar.
Calamars a la planxa amb all i julivert: de categoria.
Polzes amunt: esmorzar aprovat.
Lo local guarnit i a rebentar: vermut, tapes i bona colla.
El local ple a petar
Quan l’ambient és bo, els selfies surten sols.
Bona colla, copa a la mà i conversa fins que s’acaben les tapes (o gairebé).
Taula llarga, bon ambient i sopar de socis en mode “casa”.
