El tercer divendres del mes de juliol els socis de Lo Tall vàrem poder degustar les habilitats culinàries del nou soci de la penya i chef del Restaurant La Llotja del Edifici Mercolleida a Pardinyes, César Mory.

En César ens va oferir un menú amb influències de la cuina peruana, país del qual va arribar amb només 20 anyets, i amb l’experiència acumulada a les Terres de Lleida, on ha sabut crear una cuina elaborada a base de productes locals.

Per donar la benvinguda als socis es va servir un aperitiu fred típic peruà, el Pisco Sour, elaborat amb pisco, un licor del raïm, clara d’ou, suc de llima, sucre i angostura.

![](/upload_lotall/2011/09/DSCN1965.jpg "Preparant el "Pisco Sour"")

Preparant el "Pisco Sour"

Com a entrant, ens va obsequiar amb  Ceviche de perca, fet a base de la maceració del peix amb suc de llima, amb una base de patata i moniato tot guarnit amb fulles de col, llàmines de ceba i panís gegant.

![](/upload_lotall/2011/09/DSCN1964.jpg "César preparant el "ceviche"")

César preparant el "ceviche"

El primer plat ens va deixar amb un estat d’embriaguesa gustativa, val a dir que el vins blanc i negre ja havien començat a fer efecte. Les Flors de carabassó farcides de brandada de llagostí van provocar un Hip Hip hurra generalitzat entre els comensals.

No va ser menys protagonista de l’àpat el segon plat, uns Peus de porc sense feina amb ceps i botifarra del perol, que van colmar els estòmacs curtits dels socis. Bé, lo de sense feina que li diguin al pintxe que els va desosar i embolicar ambtela de fetge…

Finalment, no podia faltar la Tarta de tiramisú de postre per a fer un punt i a part, fins el proper sopar del mes d’agost, on ens trobarem a la torre d’en Caña per a fer l’ullet a un dels pecats capitals que més ens agrada, la Gula, amb una bona selecció de viandes a la brasa.

Bon profit.

El tercer divendres del mes de juliol els socis de Lo Tall vàrem poder degustar les habilitats culinàries del nou soci de la penya i chef del Restaurant La Llotja del Edifici Mercolleida a Pardinyes, César Mory.

En César ens va oferir un menú amb influències de la cuina peruana, país del qual va arribar amb només 20 anyets, i amb l’experiència acumulada a les Terres de Lleida, on ha sabut crear una cuina elaborada a base de productes locals.

Per donar la benvinguda als socis es va servir un aperitiu fred típic peruà, el Pisco Sour, elaborat amb pisco, un licor del raïm, clara d’ou, suc de llima, sucre i angostura.

![](https://www.lotall.cat/wp-content/upload_lotall/2011/09/DSCN1965.jpg "Preparant el "Pisco Sour"")

Preparant el "Pisco Sour"

Com a entrant, ens va obsequiar amb  Ceviche de perca, fet a base de la maceració del peix amb suc de llima, amb una base de patata i moniato tot guarnit amb fulles de col, llàmines de ceba i panís gegant.

![](https://www.lotall.cat/wp-content/upload_lotall/2011/09/DSCN1964.jpg "César preparant el "ceviche"")

César preparant el "ceviche"

El primer plat ens va deixar amb un estat d’embriaguesa gustativa, val a dir que el vins blanc i negre ja havien començat a fer efecte. Les Flors de carabassó farcides de brandada de llagostí van provocar un Hip Hip hurra generalitzat entre els comensals.

No va ser menys protagonista de l’àpat el segon plat, uns Peus de porc sense feina amb ceps i botifarra del perol, que van colmar els estòmacs curtits dels socis. Bé, lo de sense feina que li diguin al pintxe que els va desosar i embolicar ambtela de fetge…

Finalment, no podia faltar la Tarta de tiramisú de postre per a fer un punt i a part, fins el proper sopar del mes d’agost, on ens trobarem a la torre d’en Caña per a fer l’ullet a un dels pecats capitals que més ens agrada, la Gula, amb una bona selecció de viandes a la brasa.

Bon profit.

Un altre triomf inapel·lable del grup gastronònic lotallista format pel Pepito, en Layes i el Santi del Agua . El menú va consistir en unes endivies farcides de salmó amb vinagreta de pinyons, uns calamars farcits i, de postre, unes ametlles garrapinyades i trufes (casolanes totes dues).

Endivies

Calamars

Postre

 El sopar d’aquest darrer maig va ser certament un àpat original i suculent. Els socis Lluís Visa, Jordi Amorós i Miquel Masip (el rei del steak tartare), aquest últim exercint de xef, ens van oferir de primer plat una amanida variada amb vinagreta de codony; de segon van poder gaudir d’un interessant llamàntol caldós amb cigrons; i de postre degustàrem unes torradetes de Santa Teresa amb gelat de albercoc. En definitiva, un luxe gastronòmic, la constatació visual del qual podeu comprovar a les fotos.

Amanida

Llamàntol

"Torrijas" amb gelat

Esplèndida vetllada cultural-gastronòmica dels lotallistes al Museu Diocesà. Primer, un recorregut comentat per la rica i polèmica part medieval. Després, xerrada del erudit cuiner Josep Lladonosa. I per acabar, un sopar medieval autèntic (dels que feia la noblesa, res del vulgar), amenitzat amb les breus i inspiradores explicacions del venerable xef. Les fotos parlen per si mateixes. Dilema, on és el pa que va sobrar?

Potatge de porrada

Bon adobado (Xai adobat)

Taronges de Xàtiva

En Josep Lladonosa amb Lo Tall

Para unas ciento cuarenta unidades:

Cuarenta quilos de carne de cerdo (70% magra, 30% grasa). 800 gramos de sal, ciento veinte de pimienta negra, cuarenta de nuez moscada molida, tres vasos con el caldo de unas cuantas manzanas, naranjas, ajos y ramitas de tomillo, y un vaso de anís seco. Se embuten con tripa del 32-35.

Este sábado pasado, un pequeño (aunque muy selecto) grupo de socios de LO TALL estuvimos haciendo secallonas. Tras picar, mezclar, especiar y anisar ligeramente cuarenta y dos quilos de excelente carne, conseguimos embutir y atar ciento cuarenta secallonas de unos 280 gramos de media. Las largas “trancas” cuelgan ahora en la oscuridad de un aireado secadero, a la espera de que vayamos a recogerlas dentro de dos semanas. Una experiencia apasionante,  no muy recomendable para las otras religiones monoteístas.

Els socis Lluís Muñoz, Joan Ribalta i Jaume Canyelles ens van oferir un sopar original i suculent. Sense fumats, de primer ens van servir una delicada lasanya vegetal gratinada amb beixamel tèbia. De segon, un plat per recordar: perdius amb xocolata (i algun que altre perdigó). El postre, una reconstrucció de formatge Idiazábal amb nous i dolç de codony. 

Lasanya vegetal

Perdius amb xocolata

Postre Idiazábal

Este año LO TALL se disfraza de “Cowboy-acojonao-quién-coño-dijo-de-atracar-la-diligencia”. Mardita sea la crisis… Por cierto, ¿a ver quién sabe dónde está Toni Massot (Wally 69) en esta espléndida foto? Quien lo descubra, dos kilos de secallona.

Com cada any, el sopar d’agost va tenir lloc a la torre d’en Josep Maria Canyadell. Us deixo les fotos de tan espectacular lifara. De postre, una innovadora gintolla… Gràcies a Nostre Senyor que ningú prengué mal!