Després de la cimera del G20 ja no ens ho podrem permetre … així que hem decidit preparar-nos per la gran crisi ajudant als productors de vedells a desfer-se del seu producte, ara que encara el podem pagar…
Un bon entrecot
Avui TV3 i Catalunya Radio han presentat un nou portal dedicat a la gastronomia, anomenat Club de Cuines, amb receptes, canals dels programes Cuines, Tapies Variades, Karakia, Caçadors de Bolets, etc…
El portal es obert a la participació pública, i te una mena de comunitat que permet aportar receptes amb fotos i videos, i valorar les receptes dels altres membres de la comunitat.
Arranca amb més de 3500 receptes, i te un cercador que ja hem incorporat a la barra lateral de “Lo Tall”
Bon profit!
Hem pujat algunes fotos del Carnestoltes al nostre Picasa.
El restaurant Martín Berasategui va ser la darrera estapa del cap de setmana gastronòmic que la Societat Gastronòmica Lo Tall va organitzar aquesta setmana. El reconegut xef va entrevistar-se amb el grup de membres de Lo Tall que li van fer entrega del davantal de l’entitat lleidatana. Per la seva banda, després d’assaborir el menú de tast de la casa, els gastrònoms lleidatans van visitar la cuina de Berasategui, i el propi Martín es va comprometre a fer arribar a la Societat Lleidatana una vintena de receptes “fàcils” pròpies.
El cap de setmana va començar el divendres amb un menú degustació al Bodegon Alejandro, una degustacions de whiskies al Museu del Whisky i un sopar de germanor a la societat gastronòmica donostiarra Unión Artesana, fondada el 1870. Després de bacallà al pil pil amb cocotxes, “chuletón” i dolços típics, que van cuinar el pare i fills, Antonio Andoni i Xanti Pablo, el president de l’entitat basca, Josean Ibiriku, va tertuliar amb els lleidatans. Amb els corresponent intercanvi de regals, entre els presidents Albert Hortal de Lo Tall i Ibiriku de la Unión Artesana, un davantal i una Seu Vella i un mocador de l’Artesana dedicat als de Lleida, es va donar per finalitzada la vetllada, amb degustacions de licors i combinats a la cocteleria Dickens.
Un cap de setmana intens que seguirà amb la corresponent visita dels membres de la Unión Artesana a Lleida.
amb Martín Berasategui al seu Restaurant
Entregant el detall als membres de la Unión Artesana
Aquest any anirem de templers i la carrossa tindrà forma de castell, la disfressa serà igual per homes que per dones.
La disfressa que os heu de fer és una túnica blanca i afegir els complements que us semblin adients: botes, casc, espasa, etc..
L’associació proporcionarà la caputxa de la cota de malla i la roba per fer la creu de la túnica.
Rua: 21/2/2009
Data màxima per la inscripció: 15/2/2009
Preus: 12 € adults – 7 € nens (a la llista del local o per telèfon: toni 663923649)
Mireu les imatges a veure si en podeu treure alguna idea. I en aquesta Web hi ha un Templer de veritat.
Túnica de Templer
Detall
Templer
Cavaller Templer
Este viernes día 5, una cuadrilla de socios y algún adlátere hemos tenido la osadía de organizar una de esas comidas pantagruélicas e indecentes. Sushi de salmón, tomates con mozzarella y orégano, un quilete de percebes recién llegados de la Costa da Morte y seis quilos de chuletón de ternera, a la que literalmente nos hemos pasado por la piedra (incandescente). Los que no estaban bien agarrados se han mareado un poco, y a alguno, muy mermado por el sobreesfuerzo abdominal, hemos tenido que sacarlo con carretilla.
Aquest matí s’ha fet la presentació a Lleida de “gastroteca.cat“, un interessantíssim recurs que la Generalitat posa a disposició general.
La Gastroteca és un portal web per a la promoció i difusió de la gastronomia catalana, els productes locals i el turisme ecogastronòmic, oferint un canal d’enllaç interactiu i dinàmic al servei dels professionals i consumidors d’aquests sectors.
L’origen del concepte ‘gastroteca’ es fonamenta en l’arrel etimològica grega dels termes gastro, que fa referència a menjar, aliment, i théka, que fa referència a dipòsit, arxiu. Històricament ambdós termes s’han adaptat a nombroses llengües modernes, fet que facilita que Gastroteca es pugui reconèixer i identificar fàcilment amb un projecte emmarcat en l’àmbit de la gastronomia i el producte agroalimentari. D’altra banda, es dóna la particularitat que en català el terme teca té el sentit de menjar, fet que també ens remet a l’alimentació. El terme ‘turisme ecogastronòmic’ s’emmarca en el model ‘slow food’ i l’ecogastronomia, que posa en valor i promou els producte en el seu entorn (ecosistema), adreçant-se per tant a aquell públic cada cop més nombrós que es desplaça per conèixer, experimentar, assaborir… el producte en el seu lloc d’origen, generant tanmateix sinèrgies entre producte, gastronomia i territori.
L’apartat de receptes és força ampli.
Aquest matí s’ha fet la presentació a Lleida de “gastroteca.cat“, un interessantíssim recurs que la Generalitat posa a disposició general.
La Gastroteca és un portal web per a la promoció i difusió de la gastronomia catalana, els productes locals i el turisme ecogastronòmic, oferint un canal d’enllaç interactiu i dinàmic al servei dels professionals i consumidors d’aquests sectors.
L’origen del concepte ‘gastroteca’ es fonamenta en l’arrel etimològica grega dels termes gastro, que fa referència a menjar, aliment, i théka, que fa referència a dipòsit, arxiu. Històricament ambdós termes s’han adaptat a nombroses llengües modernes, fet que facilita que Gastroteca es pugui reconèixer i identificar fàcilment amb un projecte emmarcat en l’àmbit de la gastronomia i el producte agroalimentari. D’altra banda, es dóna la particularitat que en català el terme teca té el sentit de menjar, fet que també ens remet a l’alimentació. El terme ‘turisme ecogastronòmic’ s’emmarca en el model ‘slow food’ i l’ecogastronomia, que posa en valor i promou els producte en el seu entorn (ecosistema), adreçant-se per tant a aquell públic cada cop més nombrós que es desplaça per conèixer, experimentar, assaborir… el producte en el seu lloc d’origen, generant tanmateix sinèrgies entre producte, gastronomia i territori.
L’apartat de receptes és força ampli.
El receptari emprat en aquesta segona edició ha partit, fonamentalment, de “Lo Llibre de Sent Soví“, excepte les dues receptes sefardites que han estat extretes del llibre “La Cuina Sefardita“.
Lo Llibre de Sent Soví, escrit al 1324, és un receptari medieval d’autor anònim. És dels manuscrits més antics d’Europa i el primer receptari conegut de cuina catalana. La cuina d’aquest receptari, que conté més de dues-centes receptes ja referencia la picada i el sofregit com a bases de la cuina catalana. Evidentment, el tomàquet encara no havia arribat d’Amèrica, així que el sofregit es feia amb ceba (prebullida) i cansalada. Les principals espècies que s’usaven eren la canyella, el pebre, el safrà i el gingebre, i l’all ja era un element àmpliament usat.
“Así comensa lo libre de totes maneres de manjar. La qual és una de les gentil.lesses que hom deu saber e fer entendre a totes natures de gents, so és ha hòmens hi ha dones, de qualsevulla estamnet que sia”
Una nova edició, comentada a cura de Joan Santanach i amb pròleg de Carme Ruscalleda es pot comprar per 18€.
El llibre de “La Cuina Sefardita: la riquesa cultural de la saludable cuina dels jueus mediterranis” no es d’origen medieval. Fou escrit pel Rabí Robert Sternberg, i editat en català el 1999. Es un recull de la cuina mediterrània conservada pels jueus expulsats d’Espanya l’any 1492. Si be les formes de preparació han estat adaptades als nostres dies, i en alguns plats apareixen ingredients post-colombins, podrem imaginar-nos com podia ser la taula sefardita del segle XV, tan o més exquisida que la de senyors i religiosos cristians de la seva època.
El llibre amb pròleg de Lluís Bassat, el podeu comprar per 26€
L’arroz con pollo és una variant molt antiga i elegant de la paella espanyola. La diferència principal entre les dues receptes és que la recepta jueva no porta marisc. Una altra diferència
és que l’arroz con pollo es fa al forn en comptes d’en una paellera al foc. Els únics jueus sefardites que van preservar l’arroz con pollo en el seu repertori culinari, van ser aquells que s’assentaren en països de les Antilles (Curaçao, Barbados, Jamaica i Cuba) o al sud dels Estats Units, ja que allà les influències espanyoles en la cuina eren molt importants. Hi ha molt pocs jueus a les illes del Carib; malgrat això, queden llocs històrics, com cementiris i sinagogues, que segueixen recordant la seva presència a les illes.
El safrà aporta el color groc i l’aroma que caracteritzen a l’arroz con pollo, tant en el d’estil meridional com en el d’estil caribeny. El del sud és més semblant a l’original espanyol, en el qual l’arròs blanc i el brou serveixen de base per al safrà, que potencia el sabor natural del pollastre i de les verdures. En la versió caribenya, el suc de llima aporta una frescor àcida i el tabasco, o qualsevol altra salsa de pebrot vermell picant, li donen un punt aspre i intens.
Arroz con pollo, a l’estil meridional
TEMPS D’ELABORACIÓ: 1 3/4 hores
COMENSALS: 4-6
4-6 cullerades d’oli d’oliva
1 pollastre d’uns 2 kg tallat a vuitens
1 ceba grossa, pelada i picada fina
2 grans d’all grossos, pelats i picats (1 cullerada)
1 porro, només la part blanca, rentat i tallat a rodanxes fines
2 tasses d’arròs blanc de gra llarg, rentat
1 tassa de vi blanc sec
1 i 1/2 tasses de brou de pollastre
1 fulla de llorer
1/4 culleradeta de brins de safrà dissolts en 1/4 tassa de brou de pollastre bullent
2 escalunyes, tallades fines
1 paquet de 250g de pèsols
1 tassa d’espàrrecs naturals
1 pebrot vermell, escalivat, pelat, sense cor ni llavors, i tallar en tires fines
1/4 tassa de julivert fresc picat fi
Sal i pebre negre mòlt de nou
Rodanxes de taronja per guarnir
1. Preesealfeu el forn a 180 oc.
2. En una cassola ampla i fonda, amb tapa ajustable, escalfeu l’oli d’oliva a foc mitjà i daureu els trossos de pollastre per totes les bandes. Quan estigui daurat, traieu-lo de la cassola.
3. En el mateix oli, afegint-ne més si cal, sofregiu la ceba fins que quedi tova i transparent (5-7 minuts). Abaixeu el foc i afegiu l’all i el porro. Sofregiu-ho uns 3 minuts més.
4. Aboqueu l’arròs a la cassola i remeneu-lo, fins que quedi tot cobert d’oli
5. Agregueu el vi, el brou, la fulla de llorer i la mescla de safrà. Remeneu-ho bé. Torneu a posar els trossos de pollastre dins la cassola amb tot el suc que han deixat anar. cobriu la cassola amb paper d’alumini, tapeu-la amb la tapa i poseu-la al forn durant 1 hora.
6. Traieu la cassola del forn. Hi ha d’haver una mica de líquid. Salpebreu i afegiu-hi les escalunyes, els pèsols, els espàrrecs i les tires de pebrot. Torneu a posar la cassola dins del forn i deixeu-la-hi uns 5-7 minuts. Traieu-la i serviu l’arroz con pollo immediatament, ensalgant-lo amb el julivert i guarnint-lo amb les rodanxes de taronja.
Recepta original del llibre “La Cuina Sefardita”, disponible per 26€.