El receptari emprat en aquesta segona edició ha partit, fonamentalment, de “Lo Llibre de Sent Soví“, excepte les dues receptes sefardites que han estat extretes del llibre “La Cuina Sefardita“.
Lo Llibre de Sent Soví, escrit al 1324, és un receptari medieval d’autor anònim. És dels manuscrits més antics d’Europa i el primer receptari conegut de cuina catalana. La cuina d’aquest receptari, que conté més de dues-centes receptes ja referencia la picada i el sofregit com a bases de la cuina catalana. Evidentment, el tomàquet encara no havia arribat d’Amèrica, així que el sofregit es feia amb ceba (prebullida) i cansalada. Les principals espècies que s’usaven eren la canyella, el pebre, el safrà i el gingebre, i l’all ja era un element àmpliament usat.
“Así comensa lo libre de totes maneres de manjar. La qual és una de les gentil.lesses que hom deu saber e fer entendre a totes natures de gents, so és ha hòmens hi ha dones, de qualsevulla estamnet que sia”
Una nova edició, comentada a cura de Joan Santanach i amb pròleg de Carme Ruscalleda es pot comprar per 18€.
El llibre de “La Cuina Sefardita: la riquesa cultural de la saludable cuina dels jueus mediterranis” no es d’origen medieval. Fou escrit pel Rabí Robert Sternberg, i editat en català el 1999. Es un recull de la cuina mediterrània conservada pels jueus expulsats d’Espanya l’any 1492. Si be les formes de preparació han estat adaptades als nostres dies, i en alguns plats apareixen ingredients post-colombins, podrem imaginar-nos com podia ser la taula sefardita del segle XV, tan o més exquisida que la de senyors i religiosos cristians de la seva època.
El llibre amb pròleg de Lluís Bassat, el podeu comprar per 26€
