Ja hem fet 19 anys, i per cel.lebrar el nostre aniversari ho varem fer de la millor manera que es pot festejar un “cumple”, en família i amb amics. Si la bona companyia va ser lo millor de la vetllada, el lloc no va desmerèixer. L’entorn del Mirador dels Camps Elisis de nit és màgic, amb la Seu Vella il.luminada al fons, el Segre silenciós e inesgotable i el fred, el nostre fred de la plana. Amb tantes sensacions i les emocions a flor de pell, se’ns va oblidar fer la foto de família, però hi varem ser. Els que hi vam anar varem ser benvinguts i els que no varen poder assistir, van ser enyorats de la resta. Snif, snif, … el que escriu s’emociona …
Lo nostro estimat amic i president (per aquest ordre), l’Albert, ens va dirigir unes parauletes de benvinguda i agraïment i acte seguit va començar el sopar, el anar i venir d’entrants, primers, segons, … L’algaravía de coberts i gots, … Comensals, cambrers, … Fumadors, no fumadors, exfumadors, … Vaja, FIESTORRO, FIESTORRO.
Una vegada la gana i la set varen ser satisfetes amb excreix (con creces), el “comando festivalero” format pels nostres amics Iolanda, Dani i Quim, ens varen fer passar una bona estona de riure i xerinola. Ens van sorprendre amb una ingeniosa paròdia del famós concurs “Passalabarra” (altrament dit “Saltalabarra”, “Fotliamblaporra” o “Veteacascala”). Hi va haver tres grups concursant, no van faltar ni els roscos, i tampoc la rivalitat i la polémica. Que si la eñe por aquí, que si la eñe por allá, l’únic equip que va acabar amb claredat va ser precissament el que no va acabar. Dels altres dos equips només agraïr el “señorío” de l’equip justament guanyador, al cedir el primer lloc als seus contrincants, afavorint així l’exempleritat deguda a tots els assistents. Veieu a les fotografíes inserides una mostra gràfica de l’aconteixement, i la gran alegría que es varen portar els guanyadors.
D’altrabanda, el nostre ja citat anteriorment amic i soci (per aquest ordre), Quim, va fer palesa una vegada més la seva gran capacitat de desdoblament, convertint-se en aquesta ocasió en Conde Boira, que acompanyat dels seus habituals músics, germans Labella and company i de la seva filla Carme, van fer ballar tota l’audiència a ritme de garrotín i rock and roll fins ben entrada la nit.
De tot plegat, una petita reflexió. Qualsevol excusa és bona per passar una bona estona amb la família i els amics, i si per per això cal fer del 19 un número rodó, doncs lo fem i punto.
Natxo Bausita, aprenent de periodista.