Si vols fer casola de cabrits, fes-ne quartés e fes-ne quatre o cinc peces. E ayats les casoles ho casola, e metets-hi quesecom d’oli amb del grex fus qui’s fa del porc. E matets so en la casola, e sal trida per so que la carn no’s pusque pendre a la casola. E posats-hi los cabrits o cabrit amb tallades de cansalada amples; e puy vaya forn. E quant serà rullat (torrat)de la una part, girats-lo de la altra part.

E ayats aperellat de bones espícies picades amb safrà mòlt de jurvert e de la ceba e dels fetges, e muyols d’ous debatuts amb de bon vinagre; e devatets so tot encemps. E quant la casola serà venguda del forn, que’ls cabrits seran torrats ho rullats, trahets-los de la casola, e matets la salsa en la casola, e posats-la sobre el foc; e sia ben manat, per so que’ls hous no’s destrien. Ayats del vinagre, e matets-n’i, guissa que no y sàpia gaire.e quant vindrà que volrà bullir, tornats-hi los cabrits, e bulla tro que sia espesa. E testats so de sal e de vinagre. E ayats dedins quessequom de ceba prim tallada, sin’i volrets, car més ne valrà. E puys fets-na escudelles, e cabrit per telladors. Cassola de Cabrit 2 (pàg. 174)

Si vols fer casola de cabrits, vós aurets los cabrits, e fer-n’ets cortés, e farets de cascú corter quatre o cinc trossos o parts. E ayats les casoles, he matets-hi quessacom d’oli e de grex ffus. E posats en la casola dos canyetes per tal que la carn no’s pusqua tanir (agafar) a la casola; e sobre les canyetes possats los cabrits amb tellades de cansalada amplas, e vaya al foc. E quant serà collorat o colrat d’aquella part, girats-los de l’altra part en la casola.

E ayats picades espícies amb sefrà, e amb jurvert, e amb fetges, e amb muyols d’ous debatuts amb de bon vinagre; e sia trempat amb aygua lo vinagre, e debatets-ho bé tot encemps. E quant la casola vendrà del forn que’l cabrit vos perà colrat, trets-lo de la casola e matets la salsa en la casola amb lo grex que la carn hi aurà lexat; e posats la casola sobre lo foc. E sia bé manat, per so que’ls hous no’s pusquen destriar, tota veguada, a una mà. E quant comensarà a bolir, tornats lo cabrit en la casola e la cansalada; e bulla tro que sia espesa. E testats-ho de sal e de vinagre. E apayats quessacom de ceba prim tayllada. E puys fes-ne escudelles.

Si vols fer tripes de moltó o de vadel o de bou, ages aygua bullent, e escalda-les, e leva-les amb sal e amb aygua. E quant seran ben lavades, fe’n pesses ben manudes, e mit-les a coura amb aygua e amb sal, e met-hi un poc de cansalada. E quant les auràs tretes de là d’on seran asosengades (sofregides), ages cebes gros tellades e jurvert e menta e moradux, sofrig-ho un poc, e puys mit-ho tot a coura. E puys met-hi sal e vinagre e una tassa o dos de vi blanc, segons la quanditat damunt dita. E coguen tant tro que’s desfacen. E aprés asabora-ho de sal e de agror e de dolsor, e fe’n escudelles.

Axí matex se ffan de bou e de vadel.

Si vols fer menjar blanc, prin gualines e cou-les, e puys, can les auràs ben cuytes, prin del blanch del pit de les ales, so és lo blanch, e talleu-lo ben manut, e puys pica-ho com mills pusques. E puys prin aròs e mol-lo així con a farina. E ages let d’amelles destrempades amb lo brou de les galines, e quant sia cuyt. E vol-se coura a bresquet (espècie de braser), de brases per paor de fum (l’arròs absorveix fàcilment el sabor de fum). E non deu hom pertir la mà (la mà no ha de parar de remenar), per rahó con tem molt. Puys prin hom del sucre blanc, e mescla-u hom mentre que cou. E quant és espès a fur de morteroll, leve-u hom del foc. E va cempre en escudelles. En prin hom del sucre, e met-ne hom per escudelles així con a pólvora. E així’l menges.

Pendreu les pomes e perrar-les-heu ab un guavinet. E, com sien perrades, matreu-les en un pot o holla de terra. E aureu perellat vostron axerop demunt dit e lensar-lo-li-ets desús tèbeu, car lse pomes no fan a bolir. E a cap de vuit jorns couràs-ho tot ensemps fins que lo axerob fassa fills, axí com dit és. E à mester en una lliure de pomes una lliura de mel.

Pendreu les perres e perrar-les-heu ; e, com sien perrades, fan a bolir amb lo axerop detràs dit dos o tres buylls. E aprés, de vuit en vuit jorns, regonexerets-les e traure-ne lo axerop e donar-li-eu un perrells de buylls; e, com serà tèbeu, tornar-li-eu en lensar desús. E aprés coureu-ho tot ensemps fins que veyau que lo axerop vuylla fer fills. E à mester en una lliura de peres una lliura de mel.

Per confegir présechs, fer-ho-as axí com ja detràs t’é dit en lo confegir de l’axerop de mell dels dits présechs, en la forma he manera que s’an a fer he bolir, he estessos en una taula dos o tres hores. Aprés metreu-los en un pot e fer-li-ets lo dit axerop detràs dit del ponsemat de sucre; e, com sia fet, lensar-lo-li-as desobre los dits présecs tèbeu. E con conexerets que sien confits, pendreu-ho tot, so és, lo axerop he los présechs, e fer-ho-heu bolir tant fins que fassen fills.