Pardius, si les donats en ast, sien enlardades bé; mas ans que les enlardets sien enregaedes. E fet-los poriola de vi e de seba escaldade e de sal, tot mesclat. Sia bé picada la ceba en la sal. E quant seran cuytes les perdius e les menyarets, remullats-les dins la puriola, axí’s mengen.

Si vols aperellar cigrons tendres amb llet d’amelles, se fa així: prin los cigrons, e renta’ls bé. E ages let de amelles, e mit-los a coura amb la llet e amb oli e sal, e mit-hi ceba escaldade amb aigua bullent. E quant deuran ésser cuyts, mit-hi julivert e alfàbegua e moradux e d’altres bones espícies, e un poc de gingebre e de gras. E quant hi metràs los cigrons, sien levats amb aigua calda, que tentost són cuits.

Si vols fer panades d’auçells ho de perdius amb ceba, pren una ceba, la pus gran que tròpies, e mit-les dins, segons que vigares te serà; e mit-hi los oçells o perdius o qualque volateria (animals de ploma comestibles). E ages llaunes de carnsalada grassa e magra, e mit-ne per lo sòl de la ceba e los costats. Aprés ages de bones espècies, que metas amb los auçells:; mit-hi clavells e canyella entrega e sucre blanch. E puys torna-y la cobertora de la ceba. Aprés ages estopa e enbolca-lo’n bé, en guisa que no vaga res. E puys posa-la en lo alar, ben calt. E gita-hi cendra morta e calda, e aprés ages molt caliu que gits desús; e mit-n’i tant tro que’t sia vigares que sia cuyta. E si la trobes leugera és cuyta, e si n·o és torna-la sobre un och de caliu o de breseret ben viu.

Si vols fer espinachs sens aygua, pren los pesinachs et denga’ls bé, e puys lava’ls e fe’n dos o tres troços. E ages una olla, e mit-hi una losada d’oli, o segons que seran aquells a qui n’auràs a dar. E puys prem-los bé e mit-los en la olla, e mit-hi un poch de sal en guisa que no n’i age massa entrò que sían fusos; e estrigolat-los (capoleu-los bé).

Si vols fer porrada, talla redó los porros, e com si sien tallats, levat-los (renteu-los) bé, e puys perbullit-los; e com si sien perbullits, treu-los de al olla e puys capola-ho. E com sia bé capolada, agats un poch d’oli e molt lart de porch e un poch de carnsalada, e fonets-ho a sofregir; e sofregits bé, que tot se prene en lo sofregir. E, si és bona, agats en la derreira de bona let d’ametles, que y metats un poch de sucre o segons l’alt (el gust)de les gents.