“Donde hay patrón no manda marinero”. I és que aquesta vegada, els nostres companys Dani, Jordi, Víctor i Nacho varen saber traslladar-nos, amb els aromes i sabors dels seus plats, a una autèntica tasca del port de qualsevol poblet del Mediterrani. D’aquells que pràcticament no en queden, soterrats davall de blocs d’apartaments, hotels i centres comercials. Ben entrada la nit i ja a les postrimeries del segon plat tot just abans de les postres, quasibé es podía sentir la frescor de la brisa del mar i sentir les sirenes dels vaixells que tornen a port, desprès d’una dura i segurament poc productiva jornada. Lo capità Dani ens va captivar amb el seu primer plat: un “menage a trois” de boquerons en tèmpura, calamars a la romana i boquerons marinats. Per llepar-se els dits. Lo “segundo de a bordo” Víctor i lo “sobrecargo” Nacho ens varen sorprendre amb un lluç al forn guarnit amb arros salvatge i regat amb un oli d’allets tendres, panses, pinyons i vinagre de Módena. Ja no quedaven dits per llepar. I així varem arribar a les postres, on lo grumet Jordi ens va convencer a uns quants (als que no ens agraden les lioneses), que les que feia la seva mare i que ara fa ell, sí son bones. Ara, no ens agraden les lioneses excepte les de la mare del Jordi. Només queda donar la benvinguda als nostres dos nous socis: Jordi Sorolla (el de les lioneses famoses) i Xavi Loscos. Bé, a aquest ja li haviem donat, però com és tant majo, li varem donar ahir també.
