Carnestoltes 2015: 101 Tallmates.

La malèfica Cruel.la De Llopis i els seus dos fills, Lady Cruel.leta i Jason “mataperros”, han decidit renovar el seu vestuari d’hivern i per això han sortit de cacera pels carrers de Lleida. Sí, sí, heu sentit bé: de cacera. Perquè a aquesta malvada familia només els hi agraden els abrics de pell, i no de qualsevol pell. Només la comoditat, suavitat i alhora l’escalfor de la pell dels Tàllmates, poden satisfer els sofisticats gustos dels De Llopis. Ajudats per l’empleat més barroer i sanguinari de la Canera Comarcal, en Charles Vernetti, comença una delirant persecució pels carrers de la capital de la Terraferma. Quan tenien acorralada a tota la patuleia de Tàllmates i estava a punt de produïrse una carnisseria, van aparèixer miraculosament uns altres herois de la nostra aventura, el cuiner “más aclamado por los niños y las niñas” i doctor en Cassola de Tros, don Rubén. La seva recepta més coneguda és la “Cassola de Grey”. No calen explicacions. I el seu ajudant i també doctor en moltes coses, però que ja desvetllarem en properes entregues, don Xavi Loscos. Tot va acabar en una gran disbauxa on no hi va faltar res ni ningú doncs també lo nostro Ajuntament va estar representat il.lustrement en aquesta festa.

Natxo Bautista, aprenent de periodista.

 

 

 

 

 

Receptes del “II Taller 12 Hores de Cuina Medieval”

El receptari emprat en aquesta segona edició ha partit, fonamentalment, de “Lo Llibre de Sent Soví“, excepte les dues receptes sefardites que han estat extretes del llibre “La Cuina Sefardita“.

Lo Llibre de Sent Soví

Lo Llibre de Sent Soví, escrit al 1324, és un receptari medieval d’autor anònim. És dels manuscrits més antics d’Europa i el primer receptari conegut de cuina catalana. La cuina d’aquest receptari, que conté més de dues-centes receptes ja referencia la picada i el sofregit com a bases de la cuina catalana. Evidentment, el tomàquet encara no havia arribat d’Amèrica, així que el sofregit es feia amb ceba (prebullida) i cansalada. Les principals espècies que s’usaven eren la canyella, el pebre, el safrà i el gingebre, i l’all ja era un element àmpliament usat.

“Así comensa lo libre de totes maneres de manjar. La qual és una de les gentil.lesses que hom deu saber e fer entendre a totes natures de gents, so és ha hòmens hi ha dones, de qualsevulla estamnet que sia”

Una nova edició, comentada a cura de Joan Santanach i amb pròleg de Carme Ruscalleda es pot comprar per 18€.

El llibre de “La Cuina Sefardita: la riquesa cultural de la saludable cuina dels jueus mediterranis” no es d’origen medieval. Fou escrit pel Rabí Robert Sternberg, i editat en català el 1999. Es un recull de la cuina mediterrània conservada pels jueus expulsats d’Espanya l’any 1492. Si be les formes de preparació han estat adaptades als nostres dies, i en alguns plats apareixen ingredients post-colombins, podrem imaginar-nos com podia ser la taula sefardita del segle XV, tan o més exquisida que la de senyors i religiosos cristians de la seva època.

El llibre amb pròleg de Lluís Bassat, el podeu comprar per 26€