Igualet, igualet que Gary Cooper fent de sheriff a “Sólo ante el peligro” (High Noon, Fred Zinnemann, 1952). Així estaba el nostre amic i company (sempre per aquest ordre) Jose Pocino davant dels fogons. I és que els seus tres algutzils el van deixar com a la peli. Ell sol es va enfrontar a la perillosa banda dels Tallton, que per uns motius o per uns altres, si passes una estoneta amb ells, tots tenen recompensa.

Només li van caler tres bales. La primera, Duo de calamars farcits muntanya i terra (un de botifarra negra i l’altre de camagrocs). La segona, magret d’ànec amb poma caramelitzada al xerès i coulis de fruits del bosc. I la tercera, brownie amb gelat de mojito. Piñau, piñau, piñau, … Lo nostre sheriff de Lleida City, ciutat ginley, de l’oest de Catalunya, va deixar el saloon net de “bandidos y malhechores”.

Faltava la Grace Kelly, molt guapa ella (encara que jo sóc més de la Jane de Tarzán), però com no sé que passa que en aquesta banda tots som homes … Deu ser per l’olor a cavall i la pols de les botes.

Bueeeno, ja estem també recuperats del susto que ens va donar lo pistoler més ràpid, lo Jordi Murgó. Es pensa que encara pot assaltar trens i diligències, i clar, passa el que passa. Va pistoler, que la vida son quatre dies i nosaltres només en portem dos i mig, amb el compte de la padrina. Cuida’t i molta salut.