No vam ser massa gent a sopar, i com que la padrina ens va ensenyar que no es pot fer malbé el menjar  (si vingues una altra geurrra…), vam tindre que repetir tots dos cops de “xabalínet” (jove senglar muntanyenc), i alguns van repetir de culant i tot … i de la pasta sarda de primer plat que ens va preparar el Quim no en va quedar ni per fer la foto.